Faltaven 23 minuts per les 11 a.m. quan es va escoltar un crit estrident, semblava que procedia del compartiment del costat, em va despertar. Sóc Hércules Poirot i torno a Anglaterra a bord de l’Orient Express des d’Estambul.
El tren en aquella època de l’any anava força buit o completament buit, però en aquella ocasió estava complet. De fet, vaig aconseguir un compartiment, al no presentar-se un tal Mr. Harris, gràcies al meu amic Mosieur Bouc, cap de la Compaigne Internacionale des Wagons-Lits.
El dia que vaig pujar al tren Mr. Rachett, un famós milionari d’Estats Units, el qual ja sabia que jo era molt bon investigador, em va proposar contractar-me. Em va explicar que la seva vida estava en perill, i volia que li ajudés a investigar qui li estava amenaçant. Em va mostrar una petita pistola que portava sempre amb ell mateix per protegir-se. Em vaig negar perquè alguna cosa em va fer desconfiar en ell.
Quan vaig escoltar el crit, vaig sortir ràpidament de la meva cabina per comprovar que estava passant, i vaig veure a l’encarregat del vagó, Pierre Michel, trucant a la porta de Ratchett. Llavors un home va contestar en francès i va dir “N’es pas rient. Je me suis trompé” i Pierre Michel va marxar per atendre a un altre viatger o viatgera. Vaig decidir tornar al llit, però no vaig aconseguir dormir-me perquè el tren estava parat i inusualment tranquil.
Mentre tractava de tornar-me a dormir, vaig escoltar a una viatgera, la Sra Hubbard, tocar el timbre insistentment. Vaig trucar a Michel i li vaig demanar una ampolla d’aigua i d’aquesta manera em vaig assabentar que algú havia intentat entrar en el compartiment de la Sr Hubbard i que el tren havia quedat atrapat a causa d’un allau de neu que havia bloquejat la via.
Em vaig acomiadar de Michel i vaig tornar a intentar dormir-me, però quan estava a punt d’aconseguir-ho un cop molt fort a la meva porta em va despertar del tot. Aquest cop, quan vaig mirar, tot estava en silenci, només vaig veure una dona d’esquena que portava “Kimono Escarlata” (una bata japonesa) allunyant-se pel passadís.
Al matí següent quan em vaig despertar em vaig assabentar que Ratchett havia estat assassinat, apunyalat dotze vegades mentre dormia. Monsieur Bouc em va demanar que em fes càrrec de la investigació. Amb la meva experiència, la seva ajuda i la del Doctor Constantino havíem d’investigar el cas.
SI VOLEU SABER EL NOM DE LA CLASSE.....